jordimorerabaker.com | Història
15781
page-template,page-template-full_width,page-template-full_width-php,page,page-id-15781,woocommerce-no-js,ajax_fade,page_not_loaded,,columns-4,qode-theme-ver-17.2,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.6,vc_responsive

Història

1888

Per un registre sobre un pagament d'impostos, arxivat a l'Arxiu Comarcal del Garraf, sabem que L'Espiga d'Or va ser fundada el 1888, als estrets carrerons del casc antic de Vilanova i la Geltrú. L'obrador també era conegut pel nom de la seva propietària, la meva rebesàvia Genoveva, una dona amb caràcter i forta personalitat, de la qual encara guardem les llibretes d'encàrrecs i notes pendents, de principis del segle passat. Cal dir que la tradició fornera familiar es remunta més generacions enrere, doncs la Genoveva i el seu marit José van aprendre l'ofici dels seus pares, però per desgràcia no en tenim constància escrita.

1929

En aquells temps, amb l'Exposició Universal de Barcelona com a gran esdeveniment social i econòmic del moment, la fleca era un ofici fonamental per a la societat, però al mateix temps molt pesat i esclau. El relleu generacional va arribar de la mà de la Toneta i en Joan, els meus besavis. Ells van patir, de la mateixa manera que els meus estimats avis Alberta i Joan, dels que encara en guardo algun record asseguts als vells tamborets de l'antiga botiga, períodes extremadament convulsos, amb guerres civils, dictadures i, sobretot, molta, molta penúria. No obstant això, amb l'escassetat d'aliments i de farines, a l'antiga casa del C/Comerç 17, seguia sent protagonista, nit rere nit, l'acentral comunió de l'aigua, la farina i el foc.

80’S

Els meus pares, Jordi i Rosa, als anys 80 i 90, en ple creixement de la gran indústria del pa congelat, es van fer forts mantenint-se en la qualitat i renunciant a la quantitat per la quantitat. L'Espiga d'Or es consolidava com a referència l'ofici més purament artesà a tot el territori. Per arribar a la creixent població de Vilanova, els meus pares van obrir 4 botigues més a la ciutat, d'entre les que destaquem l'antic forn de la Pl. Soler i Gustems 10, que més endavant es transformaria en epicentre del nostre treball artesà, després de restaurar l'antic forn de llenya de la guerra civil.

XXI

Per definir la visió que tenim del forn l'Anna, la meva parella, i jo, podem dir que l'entenem com un forn modern assentat sobre els fonaments de l'ofici més ancestral. Avui ens obrim a farines i pans de tot el món, a processos que els nostres avis ni coneixien, però que els antics forners d'altres països utilitzaven fa segles. Estem inventant molt poc, però estem redescobrint a passos de gegant. Això sí, seguim estimant aquest ofici amb les mateixes eines que el meu pare o el meu rebesavi: el cap, les mans, el cor i el foc.