jordimorerabaker.com | Biografia
15768
page-template-default,page,page-id-15768,page-child,parent-pageid-15787,woocommerce-no-js,ajax_fade,page_not_loaded,,columns-4,qode-theme-ver-17.2,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.6,vc_responsive

Biografia

Sóc en Jordi Morera i Ransanz, forner de cinquena generació a L’Espiga d’Or de Vilanova i la Geltrú. Vaig nèixer l’any 1986 i, no, aleshores no portava cap pa sota el braç.

Criar-se en una família de forners té els seus pros i contres, com tot a la vida. D’una banda, aprens a estimar aquest ofici i entendre que més que un producte, el pa, és un aliment. D’altra banda, més d’un estiu te l’has de passar fent croissants… ‘Benvinguda penitència!’, penso ara.

Com us he dit, les parets de casa sempre han respirat aigua i farina, concretament des de 1888, data del primer document escrit sobre l’obrador, un registre sobre un pagament d’impostos. En aquells temps qui portava els pantalons als obradors eren les dones de la casa (i encara segueix sent així avui, us ho asseguro), per això a L’Espiga d’Or se’l coneixia com el forn de la Genoveva, la meva rebesàvia, una dona amb caràcter i forta personalitat. D’ella encara conservem les llibretes dels encàrrecs i les notes pendents de principis del segle passat. Des d’aleshores fins ara l’obrador i el pa han evolucionat exponencialment i avui tornem a l’essència d’abans. I és que com se sol dir, el progrés, moltes vegades, rau en mirar cap enrere.

El progrés està en el retorn

Crec que ha arribat el moment de parlar-vos del meu primer amor platònic en això del pa, el forn de llenya. “Papa, vull recuperar el forn de llenya amb el que tu de jove, o l’avi tota la seva vida, havíeu cuit pa”, li vaig dir al meu pare. I així ho vaig fer. L’any 2012, i després de diversos anys buscant-lo, vam reformar de nou l’històric forn de llenya familiar. La construcció va ser moderna, per a garantir la major qualitat i regularitat en la cocció, però moltes de les peces del forn eren les originals, anteriors a la guerra civil espanyola. Des d’aquell moment, cada dia surten precioses fogasses per la seva centenària boca de ferro fos. Els altres forns de pedra que l’acompanyen s’escalfen mitjançant electricitat i ens permeten gaudir, en pocs metres, d’una evolució fornera de segles.

El meu altre amor platònic va ser el molí de pedra, el qual vaig conquerir, finalment, l’any 2014. Normalment ens centrem en el procés de transformació de la farina en pa, no parem gairebé atenció al procés que ho fa possible: la transformació del gra en farina. Poder controlar la mòlta de gran part dels meus farines, assegurar-me que són de gra sencer, sense additivar o condicionar, va ser una obsessió que el 2014 vaig poder satisfer amb l’adquisició de la meva molí de pedra austríac. A més, amb el temps em vaig fer addicte a les farines mòltes al moment i al gust i les propietats que aquestes conferien al producte final.

I aquí estem a dia d’avui, amb una única idea al cap: lluitar per un pa que alimenti i faci gaudir. Per aconseguir-ho no invento res, només recupero i estudi allò que feien els nostres avantpassats. Conrear, moldre i fermentar són l’essència de la nostre feina. Per aquestes raons la farina integral fresca, la massa mare, el no utilitzar additius químics i el respectar els pilars bàsics del ‘slow food‘ (proximitat, sostenibilitat i ecologia) són conceptes conceptes tan quotidians com indispensables en la meva tasca.

Cultivar, moldre i fermentar són la esència de la nostra feina

A més, sóc un enamorat de la divulgació d’un aliment tan transcendental i mil·lenari com és el pa. Tant les xarxes socials com els mitjans de comunicació em brinden l’oportunitat de fer, entre les quals destaquen els meus diverses aparicions al programa de màxima audiència MasterChef Espanya.

També he escrit dos llibres: “Avui faràs pa” (2014), destinat a principiants i forners casolans, i “La Revolució del Pa” (2016), un llibre de gran format apte únicament per a professionals on deixo al descobert els meus coneixements.

Les meves ganes per tornar al sector el que he après em porta a impartir formacions arreu del món. Ho faig amb les masterclass “Fleca Salvatge” o “La revolució del Pa”, dos grans èxits en països com Mèxic, Xile o Colòmbia, entre molts altres racons d’Espanya, entre els quals m’agradaria destacar l’Escola Andreu Llargués, a Sabadell, com el meu primer gran lloc d’aprenentatge.

Afortunadament he obtingut diferents reconeixements a la meva feina i innovació, entre els quals destaca el de “World Baker 2017” atorgat per la Unión Internacional de Panadería y Pastelería (UIBC) el passat 2017 a Mèxic.